Imagen Guifré el Pilós y Carlos el Calvo [1]
Temps
era temps la nostra terra era un camí de mal passar. Homes armats hi feien
guerra. Enlloc no hi havia pa. A l'un costat, gent de Mahoma. A l'altre cap,
guerrers d'ulls blaus. El qui és al mig el mal entoma. Ningú no fa mai les
paus! Fort i valent, amb la barba cerrada i un bell escut tot d'or, el bon
Guifré ha arribat a l'albada i ens dón per bandera la sang del seu cor.
D'Urgell, Conflent i Barcelona, dels Pirineus i Montserrat, de la Cerdanya i de
Girona n'ha fet el més gran comtat. Era ferotge però somreia, era pelut però
gloriòs, era un cabdill de bona jeia el comte Guifré el Pilós. Fort i valent,
amb la barba cerrada...
[1] http://www.google.es/imgres?imgurl=http://spd.fotolog.com/photo/45/10/119/hispanarum/1225375994510_f.jpg&imgrefurl=http://www.fotolog.com/hispanarum/18097095/&h=362&w=500&sz=39&tbnid=IW3tPndmlposrM:&tbnh=94&tbnw=130&prev=/search%3Fq%3Dguifre%2Bel%2Bpilos%26tbm%3Disch%26tbo%3Du&zoom=1&q=guifre+el+pilos&docid=FNvlvqNo2MSLyM&hl=es&sa=X&ei=GR65T-DONYf80QXV8Nj2Bw&ved=0CHYQ9QEwBw&dur=410
Déu salvi el rei, nostre rey!
ResponderEliminarGlòria a Catalunya!